Estic orgullós de la meva actuació en aquest complicat Dakar

Amb cinc victòries d’etapa i 6 hores i 22 minuts de penalització, Marc Coma ha finalitzat la seva vuitena participació al Dakar en la quinzena posició final. Enrere queden més de 9.000 quilòmetres recorreguts en 14 dies de competició (gairebé 5.000 d’ells cronometrats), en una cursa condicionada per una polèmica penalització en la jornada de descans que va acabar amb les aspiracions del català.

Marc Coma ha demostrat un any més que probablement és el pilot més ràpid del planeta a qualsevol desert que se li posi per davant i, sobreposant-se als problemes, les sancions i les polèmiques, ha tancat un Dakar que, fent honor a la seva llegenda, ha tornat a ser dur i exigent.

S’ha acabat la 32a edició del Dakar i, amb aquesta, ja en van 8 per al Marc Coma. Ha estat l’edició d’enguany una de les més dures, sobretot a nivell psicològic?

“Ha estat un Dakar molt dur. Hem experimentat unes condicions molt adverses des del principi, sobretot en la primera setmana, ja que en la segona he aconseguit aïllar-me totalment dels temes extraesportius i centrar-me en el pilotatge. El cert és que, amb l’ajuda de tot l’equip, que m’ha donat suport en tot moment, ha estat més suportable, però ha estat una cursa molt complicada.”

Suposo que mantenir la concentració quan tot es gira en contra i, malgrat tot, seguir imposant un alt ritme requereix una gran preparació mental, oi?

“Sí, és potser del que n’estic més orgullós: com ens hem sobreposat a una situació tan enrarida en una cursa que, per si sola, ja és molt dura. L’equip m’ha ajudat molt, i estic orgullós d’haver sabut mantenir la serenitat, perquè, quan arriba l’hora de la veritat, no és fàcil aplicar la preparació que puguis haver fet prèviament.”

Com esperàveu que fos el Dakar d’enguany i què us heu trobat realment?

“Esperàvem una cursa dura, més completa que la de l’any passat, però el que no prevèiem era tenir tants problemes ja des del primer dia. Primer una penalització, després la caiguda de Jordi Viladoms, els problemes amb el mousse dels pneumàtics... En tot moment, hem hagut de córrer a contra corrent, perquè, sincerament, des del primer dia semblava que anaven una mica per nosaltres.”

El Dakar necessita tornar a l’Àfrica ja mateix?

“No ho sé. Tot just hem acabat i el que hem intentat en tot moment ha estat aïllar-nos del que és aliè al nostre dia a dia, així que, sincerament, no m’ho he plantejat.”

Com expliques la gran diferència que hi ha, en els últims anys, entre Despres i tu i la resta de competidors?

“No t’ho sabria dir. És una situació estranya, perquè hi ha pilots d’un grandíssim nivell, però sí que hi ha una diferència i no sabria explicar-la.”

Pots fer-nos un resum de com va anar la cursa al principi, des que vau sortir de Buenos Aires, et van penalitzar per excés de velocitat, vas haver d’esperar que et deixessin una roda del darrere i vas saber que et penalitzarien?

“Va ser una primera setmana per oblidar, en què semblava que anessin per nosaltres. És cert que el primer dia em vaig passar de velocitat en un radar i no tinc cap queixa quant a això, però no deixa de ser cert que sempre hi ha hagut certa tolerància els primers dies. En canvi, nosaltres vam haver de començar a contracorrent. Després, l’accident de Viladoms, el problema amb el mousse, la caiguda de Luca Manca i la penalització. En tot moment, hem hagut de remuntar la situació, fins que va arribar un punt que fins i tot vam haver d’aïllar-nos del que passava fora de la cursa, perquè va ser una primera setmana d’aquestes que te l’expliquen i no te la creus.”

Que el Jordi Viladoms es quedés fora tan aviat i que el Kniuman estigués molt endarrerit per donar-te un cop de mà no va ajudar gaire, oi?

“Òbviament, no. Crec sincerament que teníem un equip molt ben format, però quedar-nos tan aviat sense Viladoms en cursa va deixar l’equip molt coix. L’estratègia estava pensada per tenir el Jordi a prop i el Kniuman per darrere, i sense aquest esglaó intermedi el suport estava molt més endarrerit del previst inicialment.”

Què va passar realment el divendres 8 de gener, a l’etapa Iquique-Antofagasta?

“Va ser una situació molt estranya. Era una etapa llarga, amb una neutralització a la meitat, així que vaig fer la primera part molt a poc a poc. En la neutralització, em vaig aturar a fer les meves necessitats i, aleshores, hi va haver gent que es va fixar en la meva roda i va dir que estava massa bé. Nosaltres vam intentar demostrar matemàticament que no hi havia cap irregularitat i vam demanar que es mesuressin els tacs, però no ho van voler fer.”

I quan et vas assabentar al bivac del que passava amb la Direcció de la Cursa, què és el primer que et va passar pel cap?

“A mi, res, jo estava molt tranquil perquè sabia que no havia canviat la roda i, per molt que diguessin, jo estava tranquil. Quan vaig veure que la Direcció de la Cursa es reunia vaig començar a preocupar-me una mica, però vam mantenir una reunió en què vaig donar les meves explicacions i em vaig anar a dormir molt tranquil, perquè em van dir que mesurarien els tacs per comprovar-ho. Curiosament, després van dir que no els podien mesurar.”

Abans de la cursa, es parlava de la nova situació amb les 450 i la limitació de les motos de cilindrada superior. Com has vist aquesta situació? Creus que hi ha hagut grans diferències mecàniques al final?

“Ja ho crec, perquè dur la brida ens ha afectat molt. En condicions de molta calor i sorra, la moto no funcionava correctament, i estàvem molt limitats. Fins i tot aquesta va ser la causa de l’accident del Jordi [Viladoms].”

I ara, quins són els plans del Marc Coma quan torni a casa?

“Descansar, desconnectar tot el possible i reflexionar sobre tot el que ha passat.”